Una mirada a les textures i colors de la ciutat de Vic

Coneixem la història de Vic a través de la interpretació dels revestiments de les façanes

Visita a càrrec de Cristina Thió i Lluch, llicenciada en BBA especialitat conservació-resturació, de l'estudi Chroma

1
Plaça del Pes

La única textura que queda original és la del cafè. L’edifici és barroc (ja que podem observar que la llosa del balcó té unes motllures que són típiques del barroc, ja que en el segle XIX són més rectes). Només queda això i els ampits de les finestres que tenen uns llavis que són típics del barroc. Però aquest edifici ha crescut i hi ha diferents revestiments. Les baranes dels balcons ja són del segle XIX (ja no són salomòniques, sinó barrots rectes). També es pot observar que a les finestres hi ha quarterons de vidre (típics del s. XIX). El revestiment, però, ja és modernista perquè és un revestiment texturitzat. Normalment al neoclassicisme les textures són molt més subtils. Aquí es poden veure uns quarterons amb un espessejament interior feta amb punta de paletí, habitual en el modernisme. I la obertura superior de diferent forma indica un creixement i podria ser del tombant del s. XX. El ràfec de fusta podria ser barroc, però en canvi la rajola hidràulica no ho és de barroca, ja és del s. XIX. És un edifici que ha anat creixent amb el pas del temps.

2
Plaça del Canonge Collell

Podem veure una de les façanes amb es baranes barroques, que són aquestes brèndoles salomòniques que creixen i estan fets en forja. També té una llosa de balcó típicament barroca i de palau. Els ampits i el revestiment són nous. En canvi hi ha hagut la sensibilitat també de mantenir les barres d’on es penjaven les cortines (que servia perquè no els entrés el sol i donés intimitat). Perquè no hi entrés el sol hi havia uns ferros que aquests si que han desaparegut, que eren uns separadors que distanciaven la cortina de la casa perquè hi entrés l’aire però no el sol.

Si mirem els brancals i la llinda de les finestres, podem observar un llavi romb que és típic del barroc. Quan observem façanes que ho tinguin, podem tenir la certesa que són edificis del barroc.

3
Plaça Canonge Collell

Aquesta façana té la porta de l’entrada és de finals del barroc perquè ja no és romb, té una motllura més recta. La fusteria de la porta és típica del s. XIX, que són unes grans portes de fusta que tenen unes obertures perquè hi entri la llum i tenen forja o brèndoles de fusta. Les baranes, en canvi, són barroques. En canvi les llindes i els brancals dels pisos superiors també són d’un barroc molt tardà perquè ja no hi té motllures, és un biaix. I té els òculs de la coberta ventilada, que generalment anava tapat amb una gelosia.

També podem observar al brancal del balcó del segon pis, que la pedra s’està exfoliant, està malmesa. I això és degut a que l’amor que ens ha portat aquest segle per deixar tota la pedra vista fa que la pedra de Folgueroles (la pedra utilitzada majoritàriament aquí a Vic) es desfà amb l’aigua. La pedra s’ha colmatat amb l’aigua, i l’aigua i les sals dels revestiments han fet la pedra molt porosa i molt susceptible a les gelades, canvis de temperatura, ... Segurament aquesta pedra tenia el seu revestiment per protegir-la.

4
Plaça Canonge Collell

Un edifici que s’ha amagat tota la història perquè l’han revestit tot de nou, i l’únic que té d’original és a la planta baixa la motllura, que ens parla que és de finals del s. XVIII.

5
Església Sant Felip

Aquest edifici antic que té un espessejament carreuat que ens parla del s. XIX, però en canvi les obertures amb aquest xamfrà, a llinda, marxapeu i dos brancals ens parla de barroc. És un edifici històric que li han posat pells diferents.

6
Can Serrallonga

Aquest edifici ha estat molt transformat. Segurament era un edifici barroc que s’ha anat transformant fins als anys 20.

Era un edifici que el van fer créixer, que partia d’una llosa barroca amb el seu balcó barroc. El modernisme van revestir l’edifici amb aquest estuc. Els revestiments d’estuc tenen una particularitat i és que s’ha de fer en jornades. Al barroc i fins al s. XIX, com que hi havia molts dibuixos no es percebien aquests canvis de jornada. En el modernisme hi havia més gent treballant i això permet que es pugui veure continu (sense jornades partides). Quan veiem un revestiment que ens fa ombres hem de pensar que és un revestiment modernistes, en canvi quan veiem un revestiment que sembla un dibuix, és barroc.

En aquest edifici veiem una tècnica aplicada llisa, que juga amb l’obra vista i alhora juga amb el trencadís. I a més té unes baranes de pedra artificial (la  pedra artificial no apareix fins a mitjans del s. XIX). El revestiment que hi trobem ara doncs és modernista tardà però aquest modernisme tardà s’aprofita de les tècniques artístiques aparegudes al s. XIX, com és la pedra artificial.

A la part de dalt tenim una obertura que podria haver estat un assecador, on hi trobem la barana de pedra artificial i té les columnes i els capitells de pedra. A vegades ens trobem que aquestes columnes són molt llargues i primes i volen ser pedra estan repintades perquè molta part de l’arquitectura és un fals. Moltes vegades es pintaven coses per aparentar un material que no era. I per això moltes vegades es troben columnes pintades perquè tinguin simulació de pedra però estan fetes de ferro, perquè sinó amb aquelles dimensions no aguantarien aquell pes.

És molt bonic veure el ràfec de fusta (aquí Vic n’hi ha molts) que es fan des del barroc. El ràfecs de fusta a vegades són amb llates (com aquest cas), o bé amb fustetes que fan com una gelosia, o també entre fustes fan unes llates on posen les rajoles hidràuliques.

Una altra cosa a interessant a tenir en compte és aquesta cornisa jugant amb la ceràmica. És el joc amb els arcs de sardinells, combinant pedra i la rajola. I les mènsules del primer pis no són les mènsules originals del balcó barroc (són afegides).

La imposta és el que assenyala els forjats dels pisos.  S’acostuma a marca perquè s’està amagant quelcom.

7
Carrer Argenters

És interessant que aquesta obertura de la planta baixa està picotejada per anar revestida de morter. Es picotejava perquè s’adherís el material. Només li queden les baranes de s.XIX. Cal també observar la motllura de dalt que és de ceràmica cuita de grans dimensions. Això significava que era d’una família adinerada, perquè fer una cuita de grans dimensions significava valor econòmica (per la pròpia dificultat).

Abans les façanes demostraven el nivell adquisitiu que hom tenia, i era important demostrar-ho.

8
Carrer dels Argenters

A la façana podem observar baranes salomòniques, obertures molt més grans, el llavi de l’ampit que és barroc. Hi ha hagut alteracions de la façana com que la imposta han canviat la forma i les obertures de dalt són dels anys 50.

Però aquesta façana té d’interessant:

Les  brèndoles salomòniques, normalment per abaratir costos, es feien treballades les de l’extrem i les del mig. Quan les brèndoles salomòniques estan a tot el balcó és que s’havia pagat un forjador més car que els teus veïns.

La llosa s’ha volgut arreglar amb ciment (ciment que li afegeixen sals per abaixar les coccions). El que passa és que quan al ciment hi posem aigua, aquestes sals corren cap a dins fins que s’assequi. Aquestes sals penetren i quan plou exploten i tiren endavant, i per això el seu estat. S’ha de tenir molt compte en l’aplicació del ciment en el patrimoni construït.

9
Carrer dels Argenters

Aquí podem veure unes brèndoles barroques, a la llinda hi ha una motllura barroca també, però en canvi els laterals estan transformats.

És un edifici barroc segur però que no es pot reconèixer en planta baixa, una balconada que ens parla de barroc només la pedra (no la fusteria) i si la barana. I un revestiment del s. XIX que han aplomat.

Al barroc el revestiment és molt prim, quasi com un paper de fumar. 

10
Carrer dels Argenters

Aquestes pedres del cantal i de la llinda, al capdamunt acaba amb un quadradet a banda i banda és important perquè tot i que no té motllura però en els palaus aquest quadrat que ve emmotllat d’aquesta manera és típic barroc. No torna a aparèixer mai més.

Les lloses són petites lloses de marbre, una particularitat de Vic i d’altres ciutats, però que a Vic és especialment abundant. Aquí si que podem veure una motllura barroca feta de formigó, però segurament hi havia un revestiment que se sabia que era barroc, tenia algun vestigi, i el que és curiós que això que està pintat 

El que ha de quedar clar és que els revestiments modernistes fan espessejaments com el segle XIX però els modernistes fan textures que les treuen cap a fora. I una característica del tombant de segle és que les textures es feien recrescudes.

Aquestes cadenes perimetrals estan fetes en el modernisme imitant el que es van trobar a planta primera. Molta part de la decoració d’una façana et parla de com està construït aquest edifici. Aquestes cadenes en el barroc són pintades o amb un esgrafiat molt fi, en el segle XIX pot anar molt més marcada i en el modernisme, sobresurt. 

11
Carrer Estret

Al barroc les cases eren d’un sol propietari, que tenia el taller a baix i vivia a dalt. A finals del barroc per guanyar-se una mica millor la vida (ja era època preindustrial) es van voler llogar els pisos de dalt, i es van fer les anomenades cases d’escaleta. Les cases d’escaleta eren que tenies una porteria gran a l’entrada que accedies a un pati de darrera que accedies a casa teva, però per l’escaleta accedies als pisos de lloguer.

Aquesta porta, doncs, és casa d’escaleta, on hi ha una porta, aquesta ja reformada segurament no era aquesta obertura actual, però la planta baixa ens diu que hi havia una casa que ja van fer la reforma per convertir-la en casa d’escaleta.

12
Carrer Estret

Els porticons estan enrasats en façana perquè la fusteria de la porta anava reculada. Els estudis previs que demanen els ajuntaments ajuden a evitar la globalització de l’arquitectura i el patrimoni. Aquests estudis són interessants per investigar i per posar en valor l’edifici que s’està tractant.

Hi ha decoració noucentista en un edifici tardà 1949. Van fer la decoració barroca en un edifici llis.

L’altre si que té decoració barroca, sobretot aquests carreus que a dins tenen un esgrafiat. Els carreus barrocs en planta baixa són molt grans i sempre una peça massissa a dins amb les cantonades tancades. Aquest quadrat que es veu a dalt de les finestres és barroc amb un vestit llis.

13
Carrer Manlleu

De la part de baix no queda res, però el revestiment de dalt són uns carreus sobresortint (estem parlant que és modernista). I té unes baranes panxudes amb aquesta flor de forja que està en un catàleg modernista que es podia comprar per catàleg. Hom podia comprar tan la pedra artificial, com la forja, ... i després el ferrer te la instal·lava. En aquesta façana només es manté modernista la pell i la barana. La llosa ja és moderna, no té ni una motllura original. Les baranes del primer pis són panxudes i volen demostrar una riquesa i en canvi a la part de dalt, assecadors, no se li donava importància. Per això normalment les baranes de s. XIX, simplement funcional per evitar les caigudes.

14
Carrer Manlleu

Aquesta façana té la manera de treballar l’esgrafiat barroc, és finet, però no és un esgrafiat barroc (és modernista). Les baranes són de fosa.