Ruta de les fornícules

Ruta realitzada per en Xavier Cervera

1
Majòlica dels Sants Màrtirs

Primera fornícula és una majòlica que és una representació amb rajola ceràmica dels Sant Màrtirs, Llucià i Marcià, els antics patrons de la ciutat de Vic.

La tradició explica que aquesta majòlica hi és perquè es deia que antigament hi havia la casa de la Blendina, una noia que va patir un intent de seducció per part de Llucià i Marcià (quan encara eren pagans). Era una noia molt cristiana i no hi va caure. Això va suposar l’efecte contrari en Llucià i Marcià que van fer que es convertissin al cristianisme. Els seus companys pagans de l’època, decideixen, per aquest motiu, executar-los a la foguera. Per això a la majòlica els dos sants estan representats amb flames a les cames.

Se sap que els forners de la ciutat, el dia del seu martiri, que és el 26 d’octubre, no encenien el foc.

A l’esquerra de la majòlica es pot observar una peça de ferro que era el suport de la llàntia per il·luminar la fornícula.

.

2
Fornícula de Sant Llucià i Sant Marcià

Aquesta capelleta està molt ben conservada perquè està fet amb pedra calcària de Sant Bartomeu del Grau. És sorprenent perquè la fornícula no està situada a la façana principal de l’Ajuntament. Hem de pensar que l’època barroca és molt simbòlic i escenogràfic, sempre busca una simbologia. Aquests sants màrtirs estan en el punt de les dependències on a dins hi ha el govern del consistori, per tant, simbòlicament aquests sants estan infonent la saviesa necessària per prendre les millors decisions pel bé comú de la ciutat.   

3
Fornícula de Sant Vicenç Ferrer

Fornícula d’imatge de Sant Vicenç Ferrer i també es pot veure una làpida (anterior a la capelleta) amb una inscripció que explica què hi fa aquest sant Vicenç.

Explica un moment molt important per la ciutat. El 31 de maig de 1409 Sant Vicenç Ferrer va venir a la ciutat cridat pels consellers de Vic amb la finalitat d’intentar conciliar els dos bàndols enfrontats que hi ha a la ciutat. La ciutat de Vic durant segles està dividida en dos territoris amb dos caps de poder feudal en què especialment hi havia molta inseguretat.  Hi havia doncs un anhel de la ciutadania perquè s’unís en una sola ciutat. Els interessos de la classe dirigent anaven en sentit contrari.

Sant Vicenç Ferrer des del balcó aquell dia va fer una prèdica al Mercadal on va congregar molta gent. Es va aconseguir signar l’acord de Pau conegut com les paus de Sant Vicenç Ferrer. Van trigar però encara 41 anys a executar l’acord de Pau i el 1950 desapareix la divisió i Alfons el Magnànim expedeix la carta d’unificació.

4
Fornícula del Sagrat Cor

Fornícula amb un sagrat cor de molta presència i amb una magnífica llàntia de forja amb vitralls. A principis del segle XX hi ha una gran devoció al sagrat cor que comença amb el gest d’Alfons XIII que encomana el regne d’Espanya sota l’empara del sagrat cor. La devoció del sagrat cor ja venia del Barroc però amb aquest gest del rei s’accentua.

El sagrat cor solia estar a les portes amb unes plaques de llauna o de porcellana, o també als menjadors amb uns llums que sempre cremaven.

5
Verge de la Bona Sort

Invocació mariana, verge de la bona sort que té la seva festivitat el dia de reis, el sis de gener.   

Capelleta barroca. S. XVII. Té una singularitat ja que està coberta amb una teulada de fusta i zinc. A la ciutat només hi ha dues fornícules que tinguin aquesta barbacana protectora. A més en aquesta teuladeta hi ha una inscripció que marca la indulgència (resant un pare nostre, un ave maria i un glòria tenim 40 dies de perdó). Aquesta capelleta també cal destacar el braç lateral on s'hi penjava el fanalet, un braç articulat per il·luminar la capelleta amb la llàntia.

6
Fornícula Sant Miquel dels Sants

Fornícula que ens indica on va néixer Sant Miquel dels Sants el 1591.  

A la casa, el 1779 es varen habilitar l’entrada dels carruatges com a capella, a la primera planta van fer un oratori, i hi van posar la fornícula també.

Capelleta barroca. Sant trinitari (porta la creu de dos colors, el vermell i el blau).   El sant que  hi ha a la façana és una reproducció, per seguretat, i la imatge original barroca està a dins.

Sant Miquel va morir el 1625 amb 33 anys a Valladolid on era frare trinitari.

7
Capelleta de Sant Antoni de Pàdua

Capelleta que repeteix element de protecció superior de fusta i zinc sense inscripció. La imatge és un Sant Antoni de Pàdua (un dels més repetits de la ciutat). La devoció de Sant Antoni de Pàdua és molt arrelada ja que t’hi pots encomanar si es busca marit, protegeix per sortir de casa,...

La capelleta va patir les conseqüències de la persecució de les imatges religioses a la guerra civil. Cal recordar que el setembre del 1936 apareix la disposició del comitè que avisa que tothom que tingui imatges religioses, llibres, qualsevol element relacionat amb la religió ha de ser portat a la plaça per ser cremat, i si algú no ho fa i en un registre a casa seva se li troba quelcom serà “passat per les armes”. Davant d’aquesta disposició la gran majoria d’imatges van desaparèixer. Aquesta capelleta doncs, va quedar sense imatge fins que es va restaurar la casa Calderó 2008. La imatge és antiga provinent d’una altra ubicació (subhasta de Barcelona que s’atribueix a l’escola Llimona finals al s. XIX) posada a la capelleta.

També cal destacar que a dins dels tallers i les botigues també hi havia imatges religioses.

8
Capelleta barroca

Hi ha una capelleta barroca que era magnífica. Estava sense imatge des de la guerra civil. Hi havia hagut una imatge de Sant Antoni, però no es va restituir.

El problema de l’estat d’aquesta capelleta és que en el passat es va repicar tota la ornamentació de la capelleta en nom de la seguretat.

9
Fornícula - finestra

Hi ha una finestra que havia estat una capelleta, ja que es veu la simbologia de Sant Joan. En el passat, aquesta finestra havia estat alhora també fornícula, tenia les dues funcions. Un cop va desaparèixer la imatge de Sant Joan, aquesta no es va restituir i segueix fent les funcions de finestra.

Aquestes capelletes no només tenien funció emocional i religiosa, sinó també d’orientació. S’ha de pensar que la gent era analfabeta però hi havia una gran cultura religiosa i iconogràfica. I es donaven com a referència i indicació les diferents imatges. Per això, moltes vegades aquestes capelletes estan a l’entrada d’un carrer, una cantonada, ... en un lloc estratègic perquè es vegin de lluny.

10
Fornícula de la Immaculada

Imatge de la Immaculada amb una frase en llatí. Hi ha una altra Immaculada a la plaça major (sobre la casa fideué o can Nuelart). Aquesta casa de la Plaça Major i segurament la de les Clarisses era propietat de la Universitat de Cervera.

La Universitat de Vic va funcionar fins que el Decret de Nova Planta la va clausurar, i el nou règim borbònic ho va centralitzar tot a la Universitat de Cervera. Les cases que hi havia a Vic que eren propietat de la Universitat generaven unes rendes i ingressos que ajudaven a mantenir la universitat. Quan la universitat de Vic és clausurada, aquestes propietats passen a la Universitat de Cervera i hi col·loquen aquestes imatges com a símbol del canvi.

.

11
Església de la Pietat

Fornícula feta de pedra de Folgueroles molt desgastada. L’església de la Pietat és una de les façanes barroques més monumentals, dedicada a Sant Marcià i Llucià, però la pedra de Folgueroles s’ha desgastat molt. (pedra més tova, més fàcil de treballar i alhora més propera).

Es pot veure Sant Llucià i Sant Marcià que estan flanquejant la mare de Déu de la Pietat que és la titular de l’església. L’església de la Pietat la va alçar el consell de la ciutat i els gremis i confraries de Vic.

Les pintades que es poden veure a les façanes són les pintades que feien els que es graduaven a la universitat (costum social admès socialment).

12
Majòlica de Sant Miquel dels Sants

Sant Miquel dels Sants. Majòlica És dels anys 20 dels segle XX.

Els dimarts de pasqua (pasqua florida) es deia el dimarts de les catorze processons, i era una processó coneguda popularment per anar a matar la cuca, i consistia en què catorze parròquies de pagès de la plana i cadascuna entrava a la ciutat per la seva ruta natural, i es concentraven a santa clara, s’unien en una i anaven direcció a l’església de la Pietat per recordar el final d’una plaga de llagostes del 1687. Aquesta processó va durar fins un any més tard de la guerra civil.

13
Capella de Sant Vicenç

Capella curiosa única a Vic. Per dins està pintada amb marbrejat. L’origen del marbrejat ve de quan el rei Carles III fa una disposició que prohibeix la construcció de retaules de fusta, i s’havia de fer amb elements combustibles. Però a Catalunya els gremis eren fusters i van optar per seguir fent-ho amb fusta i pintant-lo amb una imitació del marbre, i d’aquí neix el marbrejat.

14
Capella dedicada a la mare de Déu de Fàtima

Capelleta dedicada a la mare de Déu de Fàtima i té una inscripció a sota que té una lletania del rosari. Aquesta fornícula indica una indulgència de 300 dies. Es pot veure també l’element de ferro de suport de la llàntia.