Elements d’ahir, necessitats de sempre

Ruta realitzada per en Xavier Cervera

1
Sala de Plens

Espai barroc que té un aire de capella. Fra Josep de la concepció, religiós estava acostumat a fer obres que li encarregava el seu ordre (carmelita descalç) i feia obres religioses. En aquesta ocasió, s. XVII, els consellers de la ciutat li encarreguen una obra civil (fer la sala de plens). I la fa com el que sap fer, amb una estructura de capella. Si no s’engeguen els llums es veu la puresa d’aquest espai i la raó de ser de la llanterna superior per captar llum natural. Aquesta cúpula és la primera cúpula en la història de l’arquitectura de Catalunya que es posa en un lloc que no és de culte. Fins aquell moment les cúpules només es posaven com element dels espais de culte.

Aquí podem veure aquests canelobres que imiten les espelmes, actualment electrificat. Però abans de l’electrificació eren fanals de gas. Per tant, la primera il·luminació pública de Vic no va ser l’elèctrica sinó la de gas (segons meitat del s. XIX). Encara es poden veure les aixetes de pas que servien per obrir i tancar el gas per poder encendre aquests fanals.

.

2
Taula de canvi

La taula de canvi de Vic era una institució econòmica, regida pel consell de la ciutat, des de molt antic (el 1583 es va crear aquesta taula de canvi: està recollida amb els seus usos, costums i funcionament en el llibre del cerimonial de consellers). Per obrir la caixa hi havia de ser presents les tres persones designades que gestionaven els diners, cadascú amb la seva clau. Hi havia tres panys. Si no hi eren tots tres presents, no es podia obrir.

Aquesta institució va funcionar fins el 1868, any de la revolució de la Gloriosa i es van tancar les caixes de canvi, i va ser llavors quan van començar a aparèixer les caixes d’estalvi. Important també aquest any perquè el ministre català Laureà Figuerola va crear el sistema monetari unificat que va ser la pesseta.

La primera taula de canvi que va crear en Jaume I el Conqueridor, aprox el 1222 i la va instal·lar al mercat de Vic (lloc de negoci). Com que el mercat de Vic era territori episcopal, van tenir els seus diferents litigis fins que es va poder instal·lar. 

3
Bústia de correus

Ho podem tenir ja que quan van tancar l’oficina de correus, enlloc de treure la bústia, la van empastifar amb ciment ràpid, obturant la boca de la bústia però el ciment ha anat caient i va deixant veure les lletres de correos.

4
Senyal de trànsit

No deixa de ser un element d’ahir que resolt una necessitat de sempre, com és la mobilitat. Sobre la inscripció cal saber que els propietaris, fa anys, fent una reforma de la façana, van trobar la placa que estava tapada. Si mirem atentament veiem que la quantitat de la sanció està en reals, per tant, sabem que va ser posada abans del 1868 (aparició de la pesseta). Cal indicar, però, que aquest carrer no és medieval. Tots els carrers que veiem al centre històric que són tan rectes, són carrers que s’obren un cop s’han abolit les muralles (quan Vic estava fortificat només hi havia set entrades, set portals).

5
Senyal de trànsit, cadireta, cartell de correus i rellotge

Inscripció que parla d’una prohibició pel trànsit de cavalleries.

Una mica més enllà també podem observar una cadireta (“palomilla”) de les primeres que es van posar a finals del x. XIX per l’electrificació de la ciutat de Vic. Com es pot observar és una cadireta feta amb un component artístic (peça de forja, una petita obra d’art). Una de les distribuïdores elèctriques locals de Vic era de la família Pericas, que després va passar a ser l’empresa Energia Elèctrica del Ter, i són les que posaven aquestes cadiretes tan artístiques.

També, en aquesta façana, podem veure un altre cartell que indica on podem trobar correus (de l’època franquista). Està en aquest ubicació ja que és un punt estratègic: la C17 d’avui entrava per aquí (el carrer Manlleu era l’entrada i sortida de la nacional).

A l’altre banda del passeig podem veure un rellotge per anunciar l’hora pública. Actualment està parat. Aquesta façana ja tenia la tradició d’anunciar l’hora, ja que anteriorment també hi havia hagut un rellotge de sol, amb un estucat que hi havia Sant Miquel dels Sants. Quan van refer la façana, totalment foradada (com un colador) per les bales de l’assalt dels carlins del 1874, va desaparèixer el rellotge de sol.

6
Vídeo porter

Forat a la part del forjat de les voltes (n’hi ha 9 en tota la plaça Major). Ens indica que la porta d’accés era allà davant, ja que el forat servia per poder veure qui trucava. Això només ho tenia el pis principal, el pis dels senyors. Així, quan hom picava la porta, les minyones podien veure qui era, i fins i tot si la persona que trucava era de molta confiança li feien arribar les claus amb un cordill. Això no és exclusiu de Vic, a molts llocs on hi ha porxades medievals ho podem trobar.

7
Rètol comercial

Rellotge de pedra.

Eren rètols comercials per quan la gent era analfabeta. Ja només ens queda un d’aquests a la plaça de Vic. Aquest rellotge ens recorda que hi havia una rellotgeria, on el rellotger es deia Joan Girbau, d’aquí les seves inicials al mig de l’esfera, i per la part de darrera podem veure la data de col·locació 1909.

És la única que queda.

Un altre cartell que molta gent de Vic recorda era a can Conill (ara can Vilada) que era una banderola articulada de forja amb llonganisses penjades de fusta i l’escut de la ciutat.  La curiositat que fos articulada era perquè un dia l’any per davant hi passava la mare de Déu dels Dolors, i els de can Conill que eren congregants dels Dolors, van voler posar una banderola que no dificultes el pas de la mare de Déu.

També es va perdre el de Can Vaques al carrer Manlleu, que hi havia un rètol de llauna on es veia un pagès munyint una vaca. També es van perdre els esclops de can Bolet, l’espardenyeria de la Rambla de l’Hospital.

8
Portella

Trobem una portella de registre de l’entrada de les aigües. Per Vic podem trobar portelles que posa Aigües Vic, Aigües de Monellots, Aigües de la Frontera, ... Però aquí podem trobar “Aigües de Llagostera”. Llagostera és una finca que hi ha entre Taradell i Sta Eugènia de Berga, on hi ha una captació d’aigua que van canalitzar cap a Vic la família Comella. A ells els interessava perquè tenien fàbrica tèxtil (s. XIX) a Can Mastrot. Aquestes fàbriques necessitaven molta aigua i aquest és un dels motius al tenir l’aigua assegurada que la família no deslocalitzés la fàbrica cap a Manlleu (en la revolució industrial). No tenien els saltants d’aigua per fer moure la turbina, però tenien l’aigua que volien i cremant carbó podien crear el vapor per moure la maquinària.

9
Corriola

Té el suport fet amb forja molt treballat i encara la corriola. Servia per les mudances, pujar la llenya i el carbó. Ho pujaven tot al terrat (que és on es guardava la llenya i el carbó) i llavors s’anaven baixant a poc a poc a cada cuina per poder cuinar diàriament.

10
Guardarodes

Aquí es poden veure els guardarodes que servia perquè el botó de les rodes dels carruatges que sempre sobresurt més, no impacti amb el brancal de pedra. Si pensem a la plaça major al carrer de les Neus, a la columna més antiga de la plaça, allà està completament menjada perquè el guardarodes es va anar aprimant i va arribar un punt que la llanta de ferro ja passava tocant la columna i el botó impactava amb la columna.

11
Element per neteja de sabates

Element per treure’s el fang i la porqueria de les sabates, però aquest concretament té una segona funció específica que era per poder descalçar-se amb comoditat.

12
Banc i proteccions

A l’accés podem veure un llarg banc d’obra a un lateral. El seu objectiu era quan en un moment concret, el bisbe de Vic va voler donar de menjar als pidolaires i gent de pocs recursos, que com a mínim tinguessin un menjar calent al dia. D’aquí el banc on la gent s’asseia, s’espera i menjava.

Es van trobar, però, que van aparèixer a racons d’aquest espai, orins i defecacions. Per això es va fer a les cantonades de l’entrada aquest element que elimina la cantonada i passa a ser un lloc que no permet discreció alhora de fer les seves necessitats.

13
Capella del Pilar

El bisbe Francesc de Veyan i Mola, aragonès d’origen, motiu pel qual tenia especial devoció per nostra senyora del Pilar. Per això va fer construir, pagat per ell mateix, la capella dedicada al Pilar.

Es pot observar que a la dreta, a la part posterior, hi ha una gelosia per la qual li permetia al bisbe, sense ser vist pels feligresos que hi pogués haver a la capella, encomanar-se a la verge des de l’altra banda. Es feu construir un pas des del Palau Episcopal fins a aquest punt perquè al matí i abans d’anar a dormir, es pogués encomanar a ella per la devoció que li professava, però sobretot amb aquesta gelosia que li permetia total intimitat i discreció. 

14
Proteccions

Tornem a veure un arrambador, aquest molt més treballat i es va col·locar com a part d’un projecte global que va fer en Pericas.

Just a l’altra banda del carrer també es pot observar un cartell ceràmic que recorda a l’antiga galeria d’art que hi havia hagut.